Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
39
Tirant

ell ſe pertangua eſſent mes afix a la imperial corona. La ſegona es que no deu eſſer donat loch que home ſtranger haia offici ni benefici en lo Imperi, majorment que ſien de loch o de terra no coneguda. La terça es que ans que partixquen de açi la gent darmes deuen anar en romiatge, e fer grans preſentalles als deus en la ylla don Paris ſen porta la reyna Elena: e perço hagueren en temps antich los grechs viƈtoria dels troyans. No pogue mes comportar lo Emperador les folles paraules del caualler, ſino que ab molta ira ſe pres a dir:


CAPITOL CIX.
Rahons que fa lo Emperador en lo conſell contra vn caualler mal chreſtia.


S

I no fos per ſguart de noſtre ſenyor Deu, e de la mia edat qui dona loch a la ira, de continent te fera leuar lo cap: com los merits teus molt ho meriten, e fora ferne ſacrifici a Deu, e exemple al mon, com tu ſies vn mal e reprouat chreſtia. Perque yo vull e man, que Tirant, qui de preſent es Capita noſtre general, ſia ſuperior ſobre tots los noſtres capitans, perço com ell nes merexedor per la ſua molta virtut e reſplandent caualleria: car lo Duch de Macedonia per ſon flach animo, e mal deſtre en la guerra, no ha ſabut james vençre vna batalla: e aquell ſera