que li portaua, que com li era al dauant no tenia atreuiment de poderli parlar res que de amor fos: e los dies ſe acoſtauen de la ſua partida, car no ſperaua ſino que los caualls foſſen un poch repoſats per lo treball de la mar. Lo auiſat cor de la Princeſa hauia natural noticia de la molta amor que Tirant li portaua, trames vn petit patge a preguar a Tirant li fos plaſent a la hora del mig jorn venir al palau, que en aquella hora quaſi tots los demes repoſen, e que vingues ab poca gent. Com Tirant hague rebut lo manament de ſa ſenyora, fon poſat ſegons lo parer ſeu en lo pus alt loch de paradis, e preſtament feu venir a Diafebus, e manifeſtali la embaxada, e com volia que los dos hi anaſſen ſens altra companyia. Dix Diafebus: Senyor Capita, molt ſtich content dels principis, no ſe la fi quina ſera, mas feume gracia que com ſiau ab ella, que axi com teniu animo de combatre vn caualler per valent que ſia, que tingau animo contra vna donzella qui no porta armes offenſiues, que ab gran ardiment li digau totes voſtres paſſions, car per millor vos ne tendra com veja que ab animo ſforçat loy haueu dit, car los prechs temoroſos moltes voltes ſon deneguats. E venint la hora del concert los dos cauallers pujaren al palau, e ab ſuaus paſſos entraren dins la cambra de la Princeſa ſperant hauer ſperança de viƈtoria. Com ella los veu hague gran plaer de la llur venguda, e leuas de peus, e pres a Tirant per la ma, e feulo ſeure prop de ella. E Diafebus pres
