a la voſtra propia patria. La fi de les paraules de la Princeſa fon principi del parlar de Tirant, que dix: Quant pore yo ſeruir a la majeſtat voſtra, ſenyora de tanta ſtima, que ſens merits precedents tanta gracia de la alteſa voſtra haia aconſeguida? ſols lo recort es maſſa per a mi, e ab deuot cor fas humils gracies e ſubmiſſions a la excellencia voſtra que ab tanta virtut de caritat haiau volgut moſtrar dolreus e hauer compaſſio de mi e de mos treballs: e perque nom tingau per ingrat del be quem feu, yo accepte la offerta com de ſenyora qui ſobre totes les del mon val, eus ne beſe peus e mans, e me obligue de ſeguir tot lo que per la alteſa voſtra me ſera manat: car coſa es digna de gran lahor e gloria com lo do es donat ſens demanar ni ſens alguns merits, e es aƈte de gran liberalitat, e en aço ſe moſtra la voſtra excelſa condicio eſſer mes angelica que humana. E Tirant la ſupplica que li donas la ma, que lay volia beſar, e la excelſa ſenyora nou volia conſentir, e Tirant lan ſupplica moltes voltes, e com veu que fer nou volia crida a la Viuda repoſada e a Stephania, e elles per fer plaer al Capita la ſupplicaren molt que lay deixas beſar. E ella feu ho en aqueſta manera, no volent ho conſentir que de part de fora lay beſas, mas obri la ma, e de part de dins que lay beſas: perque beſant dins es ſenyal de amor, e beſant defora es ſenyal de ſenyoria. La Princeſa encara li torna a dir: Caualler benauenturat, pren ſperit de con-
