fama, que james no mata negu ſino malament: e fama certa es que ell mata aquell valentiſſim caualler jerma meu, car bataillant ab gran animo contra los enemichs ell li vingue de part de tras, e tailla li les correges del bacinet, perço que li ſortis del cap: e axi fon mort per los moros, e per tal vn tan gran traydor com aqueſt es digne de gran lahor, car en ell regnen tots los set peccats mortals, e no crech que ell pugua fer bona fi. E perço, caualler virtuos, vos auiſe heus conſell que com ſereu en la guerra queus guardeu de ell, e no fieu ni en menjar ni en dormir: e ſi aqueſtes coſes ab prudencia guardes, e no les poſes en oblit, en altra manera poſaras aguayts a la tua vida. E jatsia que hom digua que la pena deu enſeguir a aquells que la meriten, empero no es nouella coſa paguar los juſts per los peccadors. E ſtant en aquestes rahons vengue la Emperadriu que era leuada de dormir, e aſigues prop de ells, e ab gran inſtancia los demana de que parlauen. La Princeſa reſpos: Senyora, noſaltres parlam de aqueſtes gents que dien que han portat los genoueſos en ajuda dels moros, quant los poran fer exir de la noſtra terra. Quiu pot ſaber, dix la Emperadriu: la guerra acompare yo a la malaltia del cors del home, que lo vn dia ſta be, e laltre mal, lo vn dia li fa mal lo cap, e laltre lo peu: axi es de les batalles, que lo vn dia ſereu vencedor, e laltre ſereu vençut. Tantes foren les rahons de la Emperadriu, que Tirant no pogue ſatiſfer
| vol. ii. | 4 |
