conegut aço entre les gents, que mes val morir be que mal puix forçadament li coue de morir, al menys que diguen tots aquells quiu ſabran: certament aqueſt virtuos caualler es mort com a valent caualler, de aço li daran molta honor ſi be mor, que ſi hauien a dir: o del maluat caualler com es mort vilment, e de açi li ve molta infamia e deſhonor perpetua per a ell e als ſeus. Empero mirau los fets dels romans quanta honor e gloria aconſeguien en lo mon com honoroſament morien en les batalles en defenſio de la coſa publica: aquells de llur gloria dexauen honoroſa fama, e com tornauen a la ciutat de Roma trencauenli vn gran troç de mur, e entraua ab gran triumpho, e com morien com a cauallers de poch animo no ſen fahia mencio neguna: axi al parer meu mes val morir be que mal. Acabant la Princeſa les ſues darreres paraules quant Tirant dona de la ma en la taula, hi entre les dents dix que axi ſeria, que ſcaſſament lo pogueren entendre, e ſens dir res volta les ſpatles, e anaſen a la ſua poſada. Tots ſtigueren admirats del continent que fet hauia Tirant. E no tarda molt que lo Emperador fon en la cambra hon era la Emperadriu e ſa filla, e recitarenli lo que Tirant hauia dit. Dix lo Emperador: Yo tinch gran dupte que aqueſt caualler no tingua en ſi alguna gran paſſio, o que nos penida perque es vengut açi, per eſſer tan luny de ſa terra, de ſos parents e amichs: o per ventura no tema lo poder dels
