Tirant ſe poſa la ma en la manegua, e trague lo eſpill, e dix: Senyora, la ymatge quey veureu me pot donar mort o vida: maneli voſtra alteſa quem prengua a merçe. La Princeſa pres preſtament lo eſpill, e ab cuytats paſſos ſen entra dins la cambra penſant quey trobaria alguna dona pintada, e noy veu res ſino la ſua cara: lauors ella hague plena noticia que per ella ſe fahia la feſta, e fon molt admirada que ſens parlar pogues hom requerir vna dama de amors. E ſtant ella ab aqueſt plaer del que hauia viſt fer a Tirant, vengueren la Viuda repoſada e Stephania, e trobaren la Princeſa molt alegra ab lo ſpill en la ma, hi elles li digueren: Senyora, de hon haueu hagut tan galant ſpill? E la Princeſa los recita la requeſta de amors que Tirant li hauia feta, e dix que james no hauia hoit dir a negu, ne en quants libres he leſts de hiſtories no he trobada tan gracioſa requeſta, quanta es la gloria del ſaber que tenen los ſtrangers: yom penſaua que lo ſaber, la virtut, la honor e gentilea que tota fos en la noſtra gent grega: ara conech quen ha molt mes en les altres nacions. Reſpos la Viuda repoſada: Hay, ſenyora, e com vos veig caminar per lo pedregal, que lo vn peu va tan auant que laltre nol pot aconſeguir: veig les voſtres mans de pietat plenes, e los hulls atorguen ço que los altres volen. Digaume, ſenyora, es juſta coſa ni honeſta que la voſtra alteſa faça tanta feſta com feu a vn ſeruidor de voſtre pare, lo qual ha rebut quaſi per
