veu lo fill ab la lum, donali ab la ſpaſa per lo cap, e matal. E lo Comte mata al gentilhom e a la Comteſſa, e foren paguats de llur maldat. E ſtant elles en aqueſtes rahons, la Emperadriu demana de ſa filla hon era, que molt hauia que no la hauia viſta. Ella ixque en la ſala, e troba alli a la Emperadriu que li demana de que tenia tan vermells los hulls. Senyora, dix la Princeſa, lo cap hui tot lo dia me fa mal. Feula ſeure en les ſues faldes, e ſtauala beſant moltes voltes. Lo ſeguent dia dix Tirant a Diafebus: Parent e germa, prech vos que aneu al palau, e poſau en rahons a la Princeſa, e vejau ſi poreu ſentir de ſa alteſa com ha pres lo fet del ſpill. E Diafebus hi ana preſtament, e troba lo Emperador que entraua en la miſſa. Com fon acabada, Diafebus ſe acoſta a la Princeſa, hi ella demanali que era de Tirant. Senyora, dix Diafebus, partit es de la poſada per anar a ſeure en la cadira del juhi. Si ſabeſſeu, dix la Princeſa, quin joch me feu lo dia paſſat, ab vn ſpill me requeri de amors: mas dexaulom veure, que yo li dire coſes que noy pendra gens de plaer. Hay, ſenyora bona, dix Diafebus, Tirant ha portat açi flames de foch hi non hi ha trobades. Si, dix la Princeſa, mas la lenya es de malues, e per la aygua que ha paſſat tota es tornada humida, mas açi ni trobareu en aqueſt palau de majors e de millors, hi ſcalfan molt mes que vos no dieu: es de una lenya qui ha nom Lealtea, la qual es mol tendra e ſeca, e dona repos ab alegria qui
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/68
Aparença