dor pare meu, e contra mi: e ſi you dehia a mon pare, haurieu perduda la honor, la fama e la mundanal gloria, e tota la obediencia de tants ſingulars pobles, e la ſenyoria que teniu: e ſi tanta virtut abundas en vos, e veheſſeu en mi alguna coſa que a vici fos imputat, per vos deuia eſſer repreſa en loch de mon pare, per la molta fe e crehença que ell te en vos: perque ſeria digna coſa e juſta que yo anas als peus de mon pare e de aço donas juſta clamor en preſencia de tots los barons e cauallers, e donas grans e piadoſes lamentacions de la injuria quem haueu feta, car ab animo ſforçat me haueu requeſta damors axi com ſi yo fos una ſotil dona de poca ſtima: e lauors tota gentilea conexera que la lengua voſtra rahona lo que no teniu al cor, e en tal cars ja haure premi de viƈtoria, per be que los galans e corteſans nom diran que yo ſia ſtada viƈtorioſa, perço com ho haure dit a pare o a mare en preſencia de molts: mas pore dir ab tota veritat que haueu girat lo mantell de voſtra honor ſens guardar reuerencia a la imperial corona: aço ſera notori a tot lo mon, car gran es la offenſa quem haueu feta. E leuas del ſeu ſtrado per volerſen anar dins la cambra. E com Tirant veu que ſen anaua, ab cuytats paſſos ana deuers ella, e preſla del manto e ſupplicala fos de ſa merce lo volgues hoyr. E tant la ſupplica Stephania e Diafebus, que la feren tornar a ſeure. E Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil:
