Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
73
lo Blanch.

ſiau tan agreujat quen vullau perdre la ſua amor, e lo cors, e la anima, car la majeſtat ſua ho dehia amigablement per burlarſe ab vos, e de aço pore yo fer ſalua ma fe, e vos tantoſt vos ſou mogut a ira intolerable. Perqueus ſupplich ab molta amor que vullau remetre totes aqueſtes coſes a obliuio, e perdonar a la voſtra jouentut e gentil diſpoſicio, e no vullau fatigar la fortuna quius es proſpera, car gran ſobres li farieu: e calla e non dix mes. E com Stephania entra per la cambra e Tirant la veu que feu continent de agenollarſe, tan preſt fon Tirant ab lo genoll en terra, e aço per quant era donzella qui ſeruia a filla de Emperador, e mes perque era donzella de gran ſtima, neboda del Emperador e filla del Duch de Macedonia, lo major duch de tota Grecia: Tirant volgue ſatiſfer a les paraules de la donzella mogut per gloria de domeſtica ſenyoria, e feu principi a paraules de ſemblant ſtil: Tants ſon los mals que comport que no comporten de ſi trigua alguna, car flames turmenten continuament lo meu cor, e adolorida temor me dona turment irreparable: aqueſts ſon los fochs de la mia offeguada penſa ja canſat de viure e vençut de les penes de amor, de hon ſe ſegueix que la mia anima ſes rebellada contra lo cors volent dar fi als treballs e turments de aqueſt miſerable mon: perço com pens ſi voluntat no mengana que en laltre ſien de molt menor pena, perço com no ſeran de amor, com aqueſta ſia la pena qui excelleix totes les altres