de peu e de cauall fon fora de la ciutat, Tirant ſen torna, e puja alt en les cambres del Emperador, e trobal que ſtaua en un retret ab lo ſecretari ſcribint: no li volgue res dir per no torbarlos. Com la Princeſa veu a Tirant cridal e dixli: Capita, ſegons veig la voſtra partida es certa ſegons los ſenyals: prech al Senyor de tot lo mon vos done viƈtoria ab honor, axi com fon Alexandre en lahor: e Tirant regraciant li molt lo que li hauia dit, dona del genoll en la dura terra e beſali la ma, tenint ho en ſenyal de bona ventura. E tornali a dir la Princeſa: Tirant, vejau ans de voſtra partida ſi negunes coſes voleu de mi, digauleſ me, car yous faç cert queus ſera tot atorguat ab cor de no fallir vos james en res. Senyora ſingular en lo mon, dix Tirant: la majeſtat voſtra no te par com lo Fenix axi en dignitat com en virtuts: e yo, ſenyora, be demanaria ſi voſtra celſitut mo volia atorguar, e obtenint tal gracia ſeria coronat en la celeſtial gloria ſobre tots los altres ſanƈts, no volent james mes bens poſſehir en aqueſt mon: e perço com ſe quem ſeria deneguat per voſtra alteſa, ſeria demeſiat lo demanar fins a tant que la excellencia voſtra me mane que parle. Hai Capita, dix la Princeſa, com ſou huy exit tot beneyt, par que no ſapiau mal ni be: e yo be entench voſtre lenguatge per be que yo no ſia ſtada en França. Vos demanau fortuna de virtut: e yo no demane ſenyoria, mas demane libertat de amor. E com lo Rey vol james
