gracia quem doneu aqueixa camiſa que portau, perço com es mes acoſtada a la voſtra precioſa carn, e yo ab les mies mans la pugua deſpullar. Sanƈta Maria val, dix la Princeſa, hi que es lo quem dieu? yo ſere be contenta de dar vos la camiſa, joyes e robes, e tot quant he, mas a mi par que no ſeria juſta coſa que les voſtres mans toquen lla hon negu ha tocat. E preſtament ſen entra en la ſua cambra, e deſpullas la camiſa, e veſtiſſen vn altra: iſque en la gran ſala hon troba a Tirant quis burlaua ab les donzelles, e cridal a vn de part, e donali la camiſa, e beſala dauant ell moltes veguades perquen fos mes content. Tirant la pres ab gran alegria, anaſſen a la poſada, e dix a les donzelles: Si lo Emperador me demana digauli que preſtament ſere açi, quem ſo anat armar perque pugua preſtament partir. Com Tirant fon a la ſua poſada acabas del tot armar. E troba alli Diafebus e Ricart qui eren tornats per veſtirſe les cotes darmes que hauien fetes totes de chaperia. La de Ricart era tota brodada de madexes de or totes anbaraçades, e dehia lo mot: Noy trop cap ni ſentener. La de Diafebus era tota brodada de caſcayls, e dehia lo mot: Lo que a altri fa dormir, a mi diſperta. Com Tirant fon del tot armat mira la camiſa que era tota de fil de ſeda ab grans liſtes de grana molt amples, e en les liſtes hi hauia brodades ancores de nau, e dehia lo mot: Qui be ſta nos cuyt a moure. E qui ſeu en pla no ha don caure. Era brodada a coſtats,
