tres ne puch recitar una. Trobantme yo en la cort del rey de França, lo dia de ſanƈt Miquel paſſat, en la ciutat de Paris, perque aquell dia era ſtat fermat lo matrimoni, lo Rey feya gran feſta: e lo Rey e la Reyna e Linfanta menjauen en una taula los tres, e verdaderament vos puch dir, ſenyor, que com la Infanta beuia vi vermell, que la ſua blancor es tan ſtrema, que per la gola li vehia paſſar lo vi: e tots quants hi eren ne ſtauen admirats. Apres ſe diu que lo Rey ſe vol fer caualler: e apres fara a tots los altres cauallers qui volran rebre lorde de la caualleria. E yo he demanat a reys darmes e a harauts, perque lo Rey no ſera fet caualler en lo temps de la guerra que tenia ab los moros? Han me reſpoſt, que per ço com en totes les batalles que hauia hagues ab los moros era ſtat vençut: fins que vench aquell famos caualler, vençedor de batalles, lo comte Guillem de Varoych, qui preſtament deſtruy tots los moros, e li poſa tot lo regne en repos: e mes dien, que lo jorn de ſanƈt Joan ſera la Reyna a la ciutat de Londres: e s'hi faran de grans feſtes, qui duraran un any e un dia. E per cauſa de aço ſom partits de Bretanya trenta gentils homens de nom e de armes, diſpoſts per a rebre lorde de caualleria. E venint yo per lo cami, fon ſort que per canſament de mon roci, fuy un poch reſtat atras, per lo gran trebayll que he ſoſtengut de les grans jornades que he fetes: per ço com parti pus tart que negu dels altres, adormim anant penſant.
