Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
108
Tirant

es obliguat: e lo caualler qui no dona compliment al que es obligat, met la ſua anima en infern: perque val mes viure ſimplement, que eſſer obliguat en alguna coſa. Encara no he dit lo ques pertany per a eſſer complit caualler, com ſien duptoſes totes les condicions perfetes. Tirant per molta voluntat que tenia de ſaber totes les coſes que pertanyen a caualler, feu principi a tal parlar.


CAPITOL XXXVII.
Com Tirant demana al hermita que li digues en quina edat del mon eren ſtats millors cauallers.


S

I les mies paraules no deuen enujar a voſtra ſenyoria, pare reuerent, vos hauria a molta gracia la reuerencia voſtra me volgues dir en lo principi que caualleria fon començada en lo mon, ſiy ha haguts cauallers tan virtuoſos com ſon eſtats apres? Mon fill, dix lermita, ſegons recita la ſacra Scriptura, de molts ſingulars e virtuoſos cauallers ſon ſtats en lo mon: car legim en les hiſtories dels ſanƈts Pares la gran virtut del noble Joſue: e de Judes Machabeu: e dels Reys: e de aquells ſingulars cauallers grechs e troyans: e de aquells inuencibles cauallers Sipio, e Anibal, e Pompeu, e Oƈtauia, e March Antoni, e de molts altres cauallers que ſeria prolixitat gran de reci-