lauia liberada de mort, molts anaren en ſa ajuda: e per bella força la tragueren del mig de la gent, e la ſen portaren en un moneſtir de monges hon ſtigue alli molt honradament: e ans que partis de alli lo comte de Varoych la feu tornar dins la ciutat a la Comteſſa ab voluntat de tot lo poble, e li reſtituhiren tot lo comdat. E partint ſe de la ciutat lo valeros comte de Varoych, anant per ſon cami, ſe diu que troba un gran leo qui ſen portaua una criatura, e per la molta gent quil ſeguia, nos goſaua aturar per menjar la. Com en Guillem de Varoych ſe veu dauant lo leo ab linfant xich que portaua, deualla del cauall molt preſt, e tira la ſpaſa: lo leo quil veu que venia deues ell, lexa la criatura e ana deues ell, de que molts volen dir que entre los dos hague una braua batalla, ques vengueren abraçar, e ades era le hu alt, e ades laltre baix, es feren moltes nafres. A la fi lo Comte ſobra de força lo leo e matal: e pres la criatura en los braços que encara mamaua, e lo cauall per la regna, e ana a peu deues la ciutat, que tant nafrat ſtaua, que no podia caualcar, e axi caminant troba la mare ab molta gent qui venia ſeguint lo leo, e retels linfant. E ara poch temps ha que los moros hauien conquiſtada la major part de Anglaterra, hon lo Rey fon depoſat, e per ell eſſer tan virtuos caualler, alſaren lo Rey, e combates cors per cors ab lo Rey moro, e vençel e matal dins lo camp. Apres ab la ſua viƈtorioſa ma feu morir infinida moriſma, no vo-
