no dexaria per res de rebre lorde de caualleria, ſi trobe negu qui lam vulla dar: e vingua men tot lo que venir men pugua. E la mia mort yo tindre per ben ſpletada amant e defenent lorde de caualleria, e ſeruint aquella de tot mon poder, perque no ſia reptat per los bons cauallers. Ara, mon fill, dix lermita, puix tanta voluntat teniu de rebre lorde de caualleria, rebeu lo ab renom e fama, ço es, que en aquell dia que façau exercici darmes, que tots voſtres parents e amichs coneguen que ſou per a mantenir e ſeruir lorde de caualleria. E per ço, com es ja hora tarda, e voſtra companya es molt auant, yo tindria per bo que partiſſeu, per ço com ſou en terra eſtranya, e no ſabeu los camins, e ſeriau en perill de perdreus per los grans boſcatges que en aquesta part ſon. E prech vos queus ne aporteu aqueſt libre, el moſtreu a mon ſenyor lo Rey e a tots los bons cauallers, per ço que ſapien quina coſa es lorde de caualleria. E al tornar que fareu vos prech, mon fill, que toreu per aci, e quem ſapiau dir qui ſon ſtats fets nouells cauallers: e totes les feſtes e gales que ſi faran, que yo les pugua ſaber, queus ho tindre a gran ſeruey. E dona li lo libre ab lo comiat enſemps. Tirant pres lo libre ab ineſtimable alegria, feent lin infinides gracies, e promes li de tornar per ell: e a la partida Tirant li dix: Digaume, ſenyor, ſi lo Rey e los altres cauallers me demanen, qui es lo qui tramet lo libre, de qui dire? Reſpos lermita: Si tal demanda
