fer armes, los de les viles o ciutats los dauen viandes molt abundoſament a tots, e del dia que deſembarcauen fins al dia que exien de la illa de Anglaterra, toſtemps hauien la deſpeſa francha. Lo dia de ſanƈt Joan, lo Rey ſe abilla molt be ab un manto tot brodat de perles molt groſſes, forrat de marts gibellins: les calçes de aquella ſemblant brodadura molt riques: lo gipo de brocat de fil de argent tirat, no portant res dor perque no era encara caualler, sino al cap que portaua una corona dor molt richa e de gran ſtima, e lo ceptre en la man, caualcant en un bell cauall: en lo ſeu geſt moſtraua eſſer lo Rey. Axi parti del ſeu gran palau, e ana a la gran plaça de la ciutat acompanyat de tots los gentils homens ques trobaren en la ciutat, que foſſen de quatre cortes, e negun altre no anaua ab lo Rey. Eſtant lo Rey en la plaça, vench lo duch de Lencaſtre tot armat en blanch ab .xv. milia combatents: e lo Rey apres que li hague feta reuerencia, mana li que iſques primer de tots e que portas lauant guarda. Lo Duch de continent ſe mes primer, e tota la gent darmes paſſa dauant lo Rey molt ben armats e ab bell orde, e ab molts caualls ab paraments de brocat e de xaperia dor e dargent, e moltes cubertes e penatxos e ſimeres a modo de Italia e de Lombardia. Apres del Duch anauen tots los ordes, caſcu ab un ciri ences en la ma. Apres venien tots los meneſtrals, caſcun ofici ab ſa lurca que feta hauien: e fo molt gran diuis entre los
