honor. E de molts altres ſenyors quey ſon venguts han fetes armes com a nobles cauallers: e puch vos dir, ſenyor, ab tota veritat, que paſſats .cl. cauallers hi ſon morts. E dire a la ſenyoria voſtra una coſa de gran admiracio: que un infant, a mon parer no paſſa .xiv. i .xv. anys, e tots li fan molta donor, e dien li lo gran coneſtable de Anglaterra, e lo Rey li fan molta de honor: un dia vench a la poſada de aqueſts mos ſenyors que aci ſon e demana per mi, no ſabent lo meu nom quaſi per ſenyals me troba, e propiament es de la mia diſpoſicio: e com me veu me pregua tan graciosament que yo li volgues preſtar lo meu cauall e les armes, per ço com lo ſenyor Rey e la Comteſſa ſa mare no volien que fes armes ni a peu ni a cauall, per lo gran perill que en les armes ſon: e tant me pregua e de tan bona gracia, que no li pogui dir de no, ans li digui que de bona voluntat loy daria. E dins lo camp los cauallers vos dauen armes e cauall e tota voſtra voluntat, empero ell no volgue ſino les armes mies e lo meu cauall: e yo li digui, Coneſtable, ſenyor, mos bens e la perſona de tot vos fare plaer e ſeruir: e daltra part me dolia lo cor per veurel tan joue e tant bell caualler, e no volguera que la ſua perſona rebes mal ne dan. Empero ſon deſig ſe compli que feu les armes, que lo Rey ni ſa mare la Comteſſa nou ſaberen fins a tant que les armes foren del tot finides. Dich vos ſenyor, de tots los cauallers qui armes han fet en aqueſt
