qui ſocors vos demanaran? Fet lo jurament, dos grans ſenyors, los majors qui alli eren, lo prengueren per los braços e portaren lo dauant lo Rey, e lo Rey li poſa la ſpaſa ſobre lo cap, e dix: Deu te faça bon caualler e mon ſenyor ſanƈt Jordi, e beſal en la boca. Apres vengueren .vij. donzelles veſtides de blanch, ſignificant los .vij. goigs de la Verge Maria, e cenyiren li la ſpaſa. Apres vengueren .iv. cauallers los majors en dignitat que allis trobaren, e calçaren li los ſperons, ſignificant los .iv. euangelistes. Apres vench la Reyna e pres lo de un braç e una duqueſſa del altre, e axil portaren fins a un bell ſtrado e poſaren lo en la cadira real. Apres lo Rey ſe aſſegue a la una part e la Reyna a laltra, e totes les donzelles e los cauallers baix en torn dell: apres portaren la collacio molt abundoſament: e aqueſt orde, ſenyor, han ſeruat a tots los quis ſon fets cauallers. Digau me, ſi plaſent vos ſera, dix lermita, lo principi e la fi de les armes que Tirant a fetes? Senyor, la veſpra del dia aſignat de fer les armes, Tirant caualca ab tots los del ſeu ſtat, en la forma ſegons de ſus es dit, e ana hon ſtauen los .xxvj. cauallers: com foren a la porta dona un ſcrit que deya que qualſeuolgues caualler que volgues fer armes ab ell, hauien a correr tant e tant longuament fins que .xx. colps de puntes ſangrentes ixques del hu o del altre, ab ferros ſmolats, o qual ſe vulla dells ſe hagues a dar per vençut. E preſtament fon admeſa la ſua demanda, e tornam al noſtre aleuja-
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/166
Aparença