Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/169

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
155
Lo Blanch.

torna ajuſtar tot lo ſeu ſtat, ſegons que laltra volta hauia fet, e anam hom eren los .xxv. cauallers, e donals un ſcrit com volia combatre un caualler a peu a tota ultrança, e admeteren li ſa demanda, e entra dins la liça armat axi com ſe pertanyia, ab gran ſforç que en ſi moſtraua, ab atxa, ſpaſa e dagua. Com foren dins los papallons, caſcu en lo ſeu, adobaren ſe les coſes neceſſaries: exit de fora, los fels los partiren lo ſol, per que no donas mes a la hu que a laltre en la cara. Quant lo Rey fon apleguat ab los altres ſtats, e paſſaren per lo camp per pujar als cadafals, los cauallers caſcu ſtaua armat a la porta del papallo ab les atxes en les mans: com veren lo Rey, caſcu fica lo genoll en terra fent gran reuerencia al Rey e a la Reyna, que moſtrauen be que eren cauallers de gran valor: e totes les donzelles ſe agenollaren en terra e preguaren a noſtre Senyor que donas viƈtoria al ſeu caualler. Com les gents foren aſſoſſeguades, e los papallons trets fora del camp, les trompetes ſonaren e los herauts digueren ab alta veu no fos home ni dona goſas parlar, ſenyalar, toſſir ne fer ſe ſenyal negu ſots pena de la vida: com la crida fon feta, dels .viij. cauallers fels los .iv. prengueren lo hu e los altres .iv. laltre, e poſaren los en mig del camp en la .iij. ralla: e de aqui partiren lo hu enuers laltre, e feren armes los dos molt valentment, ſens que nos conexia qual tenia milloria: la batalla dura molt, e per lo gran treball que paſſaua lo mantenidor del camp, mancaua li lo ale: