Viles ermes, molt valentiſſim de la perſona, e en armes molt ſperimentat, e dix a Tirant un tal parlar: Caualler, don ſe vulla que vos ſiau haueu hagut maſſa gran atreuiment de tocar en un cors glorificat com es de la bella Agnes, e tan mala demanda ja mes feu caualler en lo mon, per que es de neceſſitat me doneu lo fermall de grat o de força, que de dret yol dech hauer per raho com de ma puericia fins ara he amada, ſeruida e venerada aqueſta ſenyora, qui es merexedora de tots los bens qui en lo mon ſon: e per quant a mi es dada la gloria, perque ab mos innumerables treballs, enuigs e penſaments yo la me ſabuda guanyar, perque yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma jouentut, que he perduda part de aquella per ſeruir a ſa merçe, e ſi dar nol me volreu, la vida voſtra ſera de poca durada: dau lom ab pau, ans que mes mal no ſen ſegueixca.
Ran offença ſeria per a mi, dix Tirant, que yo donas lo que me es ſtat donat liberalment, e deſliguat ab les mies mans, e la promeſa, fe e jurament que yo he fet: be ſeria tengut per lo mes vil e abatut caualler que ja mes en lo mon fos nat e per a naixer, e bacinet ple de foch me
