moltes de les ſues donzelles ſe deſpullaſſen les robes e les poſaſſen ſobre Tirant. Com Tirant ſenti la calor de la roba troba gran remey, e obri los ulls mes que ans no hauia fet: e la bella Agnes aſigues prop dell, e pres lo ſeu cap e poſal ſobre les ſues faldes, e dix: Ay triſta de mi, Tirant, quin tan mal fermall fon aquell que yo us doni: mal dia, mala hora, e mal ſigne fon aquell quant yol fiu fer, e pijor com lo us doni: e ſi ſabes que tal cars ſen hagues a ſeguir, nol vos volguera hauer donat per coſa en lo mon, empero la ventura caſcu las procura: e yo triſta de mi reſte adolorida de la gran deſauentura de voſaltres, car yo puch eſſer dita cauſa de tot aqueſt mal. Prech vos cauallers, tots los qui amau gentileſa, quem porteu açi, prop de mi, lo cors del ſenyor de les Viles ermes, car puix no l' he volgut amar en vida vull li fer honor en la mort. E preſtament loy portaren, e feu li poſar lo cap ſobre les ſues faldes a la part ſineſtra, e dix: Veus açi amor e dolor: aqueſt ſenyor de les Viles ermes que açi jau, tenia de ſon patrimoni .xxxvij. caſtells, e en aquells ciutats e viles e lochs forts, circuits de moltes torres e de bell mur: e tenia una ciutat entre les altres, ques nomena Ermes, e un fortiſſim caſtell quis nomena Viles, e per ço era intitulat lo ſenyor de les Viles ermes: home de gran riqueſa, e molt valentiſſim caualler, que valia tant com negun altre caualler pogues valer: e confiant del ſeu ſforçat animo, podeu veure lo pobre de caualler en
