uall feu, la lança ſe volta al reves e feu li molt gran dan, que li obri molt mes la nafra que no haguera fet ſi la lança ſe fos rompuda. Empero axi hauia de eſſer, que lo pobre de caualler caygue en terra, e ab la baſca de la mort fortment cridaua. Tirant deſcaualca preſtament, tira la ſpaſa e poſas prop dell, que ſis volgues leuar quel feris ab la ſpaſa, quel matas, ol fes deſdir o dar per vençut, ſegons es pratica en les armes a tota ultrança: e Tirant li demana ſi volia fer mes armes, e laltre era mes mort que viu. Dos jutges del camp deuallaren del cadafal, e digueren a Tirant que ell ſen podia ben anar ſens perjuhi negu ſeu. E Tirant axi armat com ſtaua torna a pujar a cauall e tornaſen al ſeu aleujament, que negu no pogue conexer que fos ell, ans tots los de la companyia, e los de la caſa del Rey, penſauen que aqueſt fos lo qui era ſtat aſignat en lo altre dia per fer la batalla. Lo dia aſignat per al terç caualler del ſcut de Valor, fon en lo camp, e lo Rey e la Reyna. Tirant entra per lo camp per lo orde acoſtumat, e com la trompeta toca, los jutges manaren quels dexaſſen anar, e ells ab animo ſforçat de cauallers, ana lo hu deuers laltre ab les ſpaſes en les mans que ſemblauen dos leons, e les petites atxes portauen en la anella del arço de la ſella. Combateren ſe primer ab les ſpaſes molt ferament, quels fehia molt bell veure: es veritat que Tirant tenia lo cauall molt pus lauger que laltre, e moſtrauas molt millor a parer de les
