darrer colp que li dona fon ſobre lo cap, que tota la celada li enclota dins lo cap, que lo ſeruell li feu exir per los ulls e per les orelles, e caygue mort del cauall. E Tirant ab voluntat dels jutges del camp e dels fels obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja ſperauen per rebrel, perque hauian viſt mort laltre caualler, ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al ſeu aleujament. Empero Tirant nos volgue deſarmar lo cap per no eſſer conegut, e abillas molt be, e tan ſecretament com pogue ſe meſcla ab los altres cauallers. Be fon mala ſort, dix lo hermita, de morir axi tres cauallers: vejam lo quart quina fi feu? Senyor, la ſenyoria voſtra deu ſaber, que aqueſta batalla ſe hauia de fer a peu, e lo dia aſignat ells entraren los dos en la liça, preſent lo Rey e la Reyna, los jutges del camp, e tots los grans ſenyors que en la cort eren, e combateren ſe molt ferament, e vengueren ſe abraçar, e per força lo hu e laltre lexaren caure les atxes e tiraren les dagues, car de les ſpaſes no ſen podien ſeruir tan abraçats ſtauen, e tallarenſe les cordes de ſeda ab que los bacinets ſtauen ligats. Com, dix lo hermita, e tan poch ſap Tirant e los altres que ab ſeda haguen a liguar lo bacinet? Ab ques pot ligar millor, dix Diafebus, ſi Deu vos done longua vida en aqueſt mon e paradis en laltre? Mon fill, dix lo hermita, en lo temps de mon jouent, no que yo haja acoſtumat de portar ni de fer armes, mas ſtigui alguns dies
