mi requeſta e per vos acceptada, ſuppliquem al ſenyor Rey, o aquells quiu han de fer, que eſta nit o per lo mati nos poſen dins lo camp e dexen complir noſtres armes. Molt ſo content, dix Tirant, e pres lo per la ma ſineſtra e poſal a la part dreta. Com foren dauant lo Rey, gracioſament los dos lo ſupplicaren que fos de ſa merce que en aquell dia ells pogueſſen entrar dins lo camp. A mi par, dix lo Rey, que no es raho, per ço com vos veniu ara de cami, e ſi altra coſa ſi eſdeuenia poria dir la gent per canſament del treball del cami vos ſeria vengut, empero vinguen los jutges. E venguts, digueren que per res fer nos poria, com lo dia paſſat era dat per entrar dins camp clos, e forçat li couenia deſperar fins en aquella jornada. Dix lo caualler Kirielayſon: Yo fora molt content que ara yo pogues executar lo perque ſo vengut, mes que ſim donaſſen un regne. Per contentar voſtra voluntat, dix Tirant, volria eſſer ja dins la liça. Lo Rey li feu molta honor, e tots los de la cort: e lo princep de Gales lo afauoria molt per fer ne enuig a Tirant, per ço com li hauia mort lo ala, e perque hauia combatuts los .iiij. cauallers que ell ab altres los volien combatre, e lo Princep cercaua li totes les coſes que dan y deſonor lin pogues venir. Lo ſeguent dia Kirielayſon ſupplica al princep de Gales que anaſſen a la ſepultura dels dos Reys, que ell volia veure ſi res hi fallia. E lo Princep per contentar lo, fon content de
