molt poch, que Tirant, vehent ſe delliure, ſoptal de grans colps ab la atxa, e axil feu retraure fins al altre cap de la liça, e feu li poſar les ſpatles peguades ab lo palench. Com lo caualler ſe veu en tal punt, feu principi a un tal parlar:
Trist miſerable de mi ſens ventura, e be fon triſta la hora del meu naximent, e be es ſtada gran la mia deſauentura de perdre les manyopes e la atxa, lo millor de tot lo que tenia. Ara caualler, dix Tirant, vos maueu incriminat de tracio, renunciau al clam e lexar vos he les manyopes e la atxa, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança. Tirant, dix lo caualler, ſi aquexa gracia vos me feu, yo de bon grat renunciare a tot lo que volreu. Preſtament Tirant crida los fels, e preſent ells lo caualler renuncia al clam de la tracio, e donaren al caualler la atxa e les manyopes, ſi be les mans tenia be nafrades, e la nafra del ventre que li fehia gran dan per la molta ſanch que perdia. Tirant ſe adoba la careta del bacinet e poſas en mig del camp ſperant laltre quant vendria. Com lo caualler hague cobrat ſes armes, tornaren a la batalla molt mes braua que no era ſtada, e dauenſe
