Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
251
lo Blanch.


CAPITOL LXXVI.
Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren ſentencia de traydor contra laltre caualler.


F

Inida la oracio, Tirant ſe leua e ana al Rey e als jutges e ſupplicals lo compliſſen de juſticia. E los jutges deuallaren al camp e feren pendre al caualler, e ab les ſpatles primeres lo feren portar fins a la porta de la liça ſens negunes armes offenſiues, e Tirant anaua apres dell cara per cara, e Tirant ab la ſpaſa alta en la ma. Com foren a la porta de la liça, aturaren aqui lo caualler e feren lo deſarmar, e a caſcuna peſſa de arnes que li leuauen la lançauen ſobre lo palench, e cahia fora de tot lo camp. Com fon del tot deſarmat los jutges donaren ſentencia, donant lo per fals e deſleal, e de vençut, de perjur e de fementit: e ab la eſquena que tenia girada deuers la porta, axi a reuers lo feren exir primer que a negu, e axil portaren fins a la ſgleſia de ſanƈt Jordi, ab molts improperis que los fadrins li fehien, e Tirant toſtemps anaua apres dell. Com foren dins la ſgleſia, un porſauant pres un baci deſtany, e ab aygua molt calenta li dona per lo cap e per los ulls, dient: Aqueſt es aquell caualler deſdit, vençut e fementit. Apres vingue lo Rey ab tots los ſtats, e dones, e donzelles, e Tirant ana