capitol, e ha de eſſer ab ells en lo conſell un rey darmes qui es ſtat elet que ha nom Garrotera. A aqueſt li donen mil ſcuts de ſalari tots anys per quant te a paſſar la mar, e es tengut de anar a veſitar los cauallers de la fraternitat con ſe regexen, per ço que en aquella jornada ne pugua fer relacio. E com ſeran en lo conſell ſi fallira negun caualler que ſia mort elegiranne un altre, e ſi vendra a menys e no complira tot lo de ſus dit, o fogis de la batalla, en preſencia de tots pendran un home de fuſta que tendran aparellat, e batejar l' han ab totes aquelles cerimonies que ſon acoſtumades en lo baptiſme, e poſaranli lo nom mateix del caualler, e apres lo deſagraduaran de tota la fraternitat, e ſi pora eſſer apres daranli carçre perpetua e aquil faran morir. Apres que hauran viſt tot lo que la fraternitat ha meſter dexaranho ordenat, e apres exiran a la miſſa e al ſermo de ſanƈt Jordi, e apres ſolemnes veſpres. Lo dia ſeguent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniuerſari per la anima de aquell caualler o cauallers qui ſeran morts o morran dins aquell any, o per al primer qui morra: e ſi haura caualler mort per lo qual faran la ſepultura, com vendra a la offerta leuar s' han .iiij. cauallers, los que hauran carrech de adminiſtrar la moneda, e los dos prenen la ſpaſa lo hu al pom e laltre a la punta, e axi a traues portenla fins al altar e offerenla al preuere, e los altros dos porten lo elm a offerir, e allo es lo dret dels capellans: e açi finen
