que creſtians hagueſſen poblada aquella ylla: e lo Solda caſcun any fehia los aparells per poderla hauer. E los genoueſos ſabent tal noua que lo Solda fehia gran aparell, vehent lo port eſſer molt bo e la terra fruƈtifera e de moltes mercaderies abundoſa, e per quant ells ab llurs naus van molt ſouint en Alexandria e en Barut, quels vendria molt be tingueſſen alli aquell bon port e bona retreta, fon poſat en conſell dauant lo Duch, e lo conſell delibera com ab poca dificultat ſe poria pendre la ciutat e lo caſtell, e hauent ho deliberat ho poſaren en obra, que armaren .xxvij. naus de molta gent e bona, e a la entrada de la quareſma ne trameteren .iiij., e paſſats .xv. dies ne trameteren .v. fahent demoſtracio que volien alli adobar e moſtrar carena: apres mijant quareſma ne trameteren altres tantes, e ferenho en tal forma, que lo dia de Rams foren totes les .xxvij. naus en viſta de Rodes, plenes de molta gent e de poca mercaderia, e fengien que les unes anauen en Alexandria e les altres en Barut, e les altres ſe detenien voltejant dins mar per que de terra no foſſen viſtes. E acordantſe totes les naus, lo diuendres ſanƈt foren dins lo port de Rodes, ſperant lo diuendres ſanƈt com en aquell dia hauien de pendre la ciutat e lo caſtell, per ço com en aquell dia dins lo caſtell tenen moltes reliquies: e qui hou aquell dia lo diuinal offici guanya indulgencia plenaria e pena e culpa per molts Papes atorguada. Entre les altres reliquies
