a Phelip e veure en ſon menjar quin comport fehia. Lo dia aſignat del ſolemne conuit, la Infanta hauia ordenat que lo Rey e la Reyna e Phelip y ella, tots .iiij. menjaſſen alt en una taula, e lo duch de Mecina e Tirant e tots los altres comtes e barons, e les altres gents menjaſſen mes baix de la taula del Rey. Venint la veſpra de la feſta, lo Rey trames dos cauallers a Phelip e a Tirant, preguantlos que per a lendema a la miſſa e al dinar foſſen ab ell: e ells ab molta humilitat acceptaren lo conuit. Per lo mati ells ſe abillaren lo millor que pogueren e tots los ſeus per lo ſemblant foren al palau, e feren reuerencia al Rey: e lo Rey ab gran affabilitat los rebe, e pres a Phelip per la ma, e lo duch de Mecina a Tirant, e axi anaren fins a la ſgleſia. Com lo Rey fon en la ſua capella, demanarenli licencia de anar acompanyar a la Reyna e a ſa filla: e lo Rey fon molt content. E acompanyant les Phelip pres del braç a la Infanta per ſtarli prop: e Tirant nos partia prop de Phelip per dupte que no fes o que no digues alguna bajania que vingues en deſgrat de la Infanta. Dita la miſſa, e lo Rey tornat en lo palau ab tots los altres, lo dinar fon preſt. Lo Rey aſigue en mig de la taula, e la Reyna al ſeu coſtat, e lo Rey per fer honor a Phelip lo feu ſeure al cap de la taula e la Infanta dauant Phelip. Tirant volia reſtar de peus per ſtar prop de Phelip, e lo Rey li dix: Tirant, mon germa lo duch de Mecina vos ſta ſperant,
