entrames nos pogue detenir de riure. Lo Rey e tots los que alli eren, e los cauallers jouens qui ſeruien, fehien un joch mortal a Phelip, e la Infanta ques concordaua ab ells, e axi fon forçat vingues a noticia de Tirant per ço com no partia james lo ull de Phelip, e leuas correns de taula e dix: Per mon Deu, Phelip haura fallit en ſa honor, que deu hauer feta alguna gran bajania? e poſas al coſtat ſeu, dauant la taula del Rey, e ſtigue mirant a caſcuna part de la taula e veu les leſques del pa que Phelip hauia tallat, e veu que lo Rey ni negu no hauien tocat en lo pa, e preſtament preſumi la occaſio de les rialles. Tirant li leua preſtament les leſques, mes ma a la boſſa e trague .xij. ducats en or, e poſa en caſcuna leſqua un ducat, e feu ho donar a .xij. pobres. Com lo Rey e la Infanta veren lo que Tirant hauia fet, tots ceſſaren de riure. Dix lo Rey a Tirant quina ſignificança tenia lo que hauia fet. Senyor, dix Tirant, com haure complit lo quey tinch a fer, ho dire a voſtra alteſa. Tirant dona totes les leſques, caſcuna ab ſon ducat, e la darrera ſe acoſta a la boca e dixhi un Aue Maria, e donala. Dix la Reyna, molt me plauria ſaber aqueſt entrames. Reſpos Tirant en la ſeguent forma:
| 20 |
