moni ſi li vendra en plaer, perque no façam de la concordia diſcordia e de la pau guerra, perque no pogues dir que per ſon fill eſſer molt joue e de poca edat lo hagueſſen enganat, car ſi era ma filla, mes la ſtimaria dar a un caualler, ab voluntat de los parents, ans que darla a un Rey contra voluntat del ſeu poble. Lo Rey e la Reyna tingueren per molt bo lo conſell del Duch, e la Infanta de vergonya noy goſa contradir, e daltra part fon contenta que tan preſtament nos fes, per ço com volia hauer major experiencia de Phelip, perque nol tenia prou conegut, e concordas ab la voluntat de tots. Preſtament trameteren per Tirant e recitarenli larguament tot lo conſell que hauien tengut ſobre lo matrimoni, e Tirant los loha lo bon deliber que hauien tengut, e reſta lo carrech a Tirant de ſcriure, e ſcriui letres al rey de França narrantli larguament la forma de la concordia del matrimoni, ſi a ell era plaſent. Lo Rey feu armar un berganti per paſſar en la terra ferma, qui ana ab les letres dret a Pumbli. La nau de Tirant fon ben carreguada de forment e de altres vitualles com lo berganti degue partir, lo Rey feu demoſtracio que ſen anaua ab lo berganti, e tancas dins una cambra que de negu no fos viſt, e poſaren fama que anaua la via de Roma per parlar ab lo Papa. E en la nit Tirant feu recollir lo Rey e Phelip, e com tota la gent fon recollida, Tirant ana a pendre comiat de la Reyna e de la Infanta, e de tots los de la cort. E
