com hague haguda verdadera relacio que era Tirant tingue gran deſig de veurel, conexent per experiencia la molta virtut ſua, e mana a dos cauallers del orde dels majors quey eren, que anaſſen a la nau e que preguaſſen a Tirant de part ſua que volgues exir en terra. Los cauallers pujaren en la nau e demanaren lo Capita, e Tirant axi com aquell qui era pratich e corteſa los rebe ab molta honor. Los cauallers li digueren ſemblants paraules: Senyor Capita, lo ſenyor Meſtre es deuallat del caſtell e es en la ciutat qui us ſpera, e pregaus li façau gracia de exir en terra: per la virtuoſa fama que de vos ha hoida mencionar, deſija molt la voſtra viſta. Cauallers ſenyors, dix Tirant, direu a mon ſenyor lo Meſtre, que molt preſt yo ſere ab la ſenyoria ſua, que ja fora exit a ferli reuerencia ſino que ſpere que haja fet aleujar la nau, perque tinch dupte que ab lo gran carrech que te no s' obra e que perda lo forment: e ſa merce prengua carrech de poſar en ſegur lo forment que trauhen. E voſaltres cauallers, vos prech me façau dues gracies, la una es que per gentilea vullau pendre una poqueta collacio ab mi, la ſegona que dos gentils homens meus ſen vajen en companyia voſtra, perque de neceſſitat tenen a parlar ab lo ſenyor Meſtre ans que yo ixqua en terra. Capita ſenyor, dix lo un caualler, dues coſes nos demanau que no us poden eſſer denegades, e la primera es tan delitoſa per a noſaltres, que per a tots los dies de noſtra vida
