Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
19
lo Blanch.

bant la Comteſſa les ſues doloroſes lamentacions, parla lo Comte en la ſeguent forma.


CAPITOL IV.
Rahons de conſolacio que lo Comte fa a la Comteſſa e lo que ella replica en lo comiat: e com lo Comte ana en Hieruſalem.


G

Ran es la contentacio que la mia anima te de vos, Comteſſa, del ſo de les darreres paraules quem haueu ara dites: e ſi a la mageſtat diuina ſera plaſent, la mia tornada ſera molt preſta en aument de voſtra alegria e ſalut de la mia anima. E hon ſe vulla que yo ſia la mia anima ſera ab vos continuament. Quina conſolacio puch yo hauer de la voſtra anima ſens lo cors? dix la Comteſſa. Mas be ſo certa que per amor del fill ſereu en recort alguna vota de mi: car amor de luny e fum de ſtopa tot es hu. Voleu queus digua, ſenyor? mes es la mia dolor que no es la voſtra amor: car ſi fos axi com la ſenyoria voſtra diu, crech reſtarieu per la amor mia. Mas que val al moro la criſma ſi no coneix la ſua error? que val a mi amor de marit ſens res valer? Comteſſa ſenyora, dix lo Comte, voleu que done fi a paraules? que a mi es forçat de partir: e lanar e lo reſtar