pregua que mudaſſen de poſada, que vengueſſen a poſar al caſtell. E lo Rey james ſe volgue mudar de alli, dient que ell ſtaua molt be apoſentat. Senyor, dix Tirant, veſpre 's fa, pujauvoſne en voſtra fortalea e dema entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e la ylla de aqueſta moriſma. Lo Meſtre pres comiat del Rey e de Phelip, e Tirant lo acompanya fins prop del caſtell. Con fon nit ſcura, lo caſtell e la ciutat ſtaua ab molt gran luminaria e grans alegries de tocar trompetes, tabals e de altres maneres de inſturments, e les luminaries eren tan grans que de la Turquia les vehien. La fama ana per tota la terra com los Solda hauia pres lo gran Meſtre de Rodes, ab tota la Religio, e lo caſtell e la ciutat, per les grans luminaries que hauien viſtes. Aquella nit Tirant ab los ſeus feu guayta enuers lo port. Les naus dels genouesos ſtauen molt prop de terra, en ſpecial la nau del capita que ne ſtaua mes prop que totes les altres: e quaſi enuers la mija nit un mariner ſe acoſta a Tirant e dixli: Senyor, que daria la merce voſtra al qui en nom voſtre cremas aqueſta nau, en la nit que ve, qui es prop de terra ſta, ques diu que es del capita dels genouesos? Si tu tal coſa fas, dix Tirant, yo de bon grat te dare .iij. milia ducats de or. Senyor, ſi la merçe voſtra me promet a fe de caualler de darloſme, yo hi poſare tot mon ſaber, e ſi nou fas me obligue de eſſer catiu voſtre. Amich, dix Tirant, yo no vull que tu poſes penyores negunes, ni t' obligues a
