totes les coſes que hauien portades. Com lo Solda veu tal preſent dix al ſeus: Cremat ſia tal preſent e lo traydor quil tramet, aço ſera cauſa de ferme perdre ma honor e tot lo eſtat que tinch: empero ell lo rebe ab cara afable, e feu gracies al Meſtre del que trames li hauia. Com cobraren la reſpoſta era ja hora de dinar. Lo Meſtre prenia ſon comiat del Rey e dels altres, e lo Rey li dix: Senyor Meſtre, vos fos conuidat ahir del meu ſingular amich Tirant, perque us prech vos dineu huy ab mi, conuit de camp, ſegons homens qui no ſtan en libertat de poder hauer les coſes pertanyents a tal ſenyor com vos. Lo Meſtre fon content de acceptar lo conuit e aturas a dinar, e entre ells paſſaren moltes corteſies e dinarenſe ab molt gran plaer, e tots los qui ab lo Meſtre eren venguts menjaren en la gran ſala, perque no volien que veſſen lo Rey. Com foren dinats, Tirant dix a Phelip que conuidas lo Meſtre per a lendema, e lo Meſtre ho accepta de bon grat. Lo Meſtre e Tirant partiren de la poſada anant regonexent la ciutat, perque Tirant volgue veure e ſaber per hon eſcaramuçauen ab los moros, e com ho hague tot viſt paregueli prou bon loch per entrar e exir. Com lo Meſtre veu que era hora partis de Tirant e recollis al caſtell, e Tirant torna a la poſada del Rey: e apres que hagueren ſopat poſarenſe en orde per anar a fer la guayta, e per veure lo mariner ſi faria lo que hauia dit. Com fon quaſi la mitja nit, e fehia molt gran
| 21 |
