tarenho tot en Rodes per la gran fam que ſabien que ſoſtenien, e de moltes altres parts ni portaren, e en poch temps la ciutat e la ylla fon en tan gran abundancia que tots los antichs dehien que james hauien viſt ne hoit dir a llurs predeceſſors una tan gran abundancia eſſer ſtada en la ylla de Rodes. A pochs dies que lo Solda fon partit apleguaren dues galeres de venecians carreguades de forment, qui portauen pelegrins que anauen a la caſa ſanƈta de Hieruſalem. Com Tirant ho ſabe ho ana a dir al Rey e a Phelip, e de aqueſta noua foren molt alegres. Lo Rey dix al Meſtre: Senyor, puix a la diuina Bondat es eſtat plaſent que aqueſtes galeres ſon vengudes açi, noſaltres volem partir per complir lo noſtre ſanƈt viatge ab voſtra bona licencia. Dix lo Meſtre: Senyor, molta gloria ſeria per a mi que les ſenyories de voſaltres volgueſſen açi aturar, car porien manar e ordenar axi com en caſa voſtra propia, e lo anar e lo reſtar ſta tot en voſtra ma, que yo no tinch a fer ſino lo que les ſenyories voſtres me volran manar, car yo us deſige a tots molt ſeruir: e lo Rey loy regracia molt. Lo Meſtre ajuſta los cauallers de lorde a capitol, e dixlos com Tirant li hauia demanada licencia que ſen volia partir, per que a ell paria molta raho que fos paguat del forment, e la nau que perduda hauia per ſocorrerlos. E tots los cauallers li digueren que ſa ſenyoria hi hauia be penſat, e que fos tan amplament ſatiſfet com ell ſabes demanar, e molt
