dia fora deſolada la noſtra ciutat e tota la Religio. Donchs a qui deu eſſer dada la triumphal gloria ſino a tu qui eſt lo millor dels cauallers? e noſaltres reſtam molt obliguats a la molta noblea tua, car totes aqueſtes gents que veus açi foren en carrera de perdicio, que perduda la ciutat e la fortalea, fora perdut lo poble, los bens e riqueſes de aquells e los coſſos ſubjugats a perpetual captiuitat. Beneyta ſia la hora que tu vinguiſt a ſocorrer los famejants els aconſoliſt ab vera dolçor de abundoſes viandes, car altra ſperança nons reſtaua ſino morir per la fe de Iheſucriſt: o dolor e pena ineſtimable en les perſones noſtres poſades en perpetual catiueri. A qui darem donchs lo premi de noſtra proſpera liberacio? qui ſera noſtre proteƈtor e ſegura defenſa ſi altra veguada los malignes e inichs infels açi tornen, com los perills ſien molts e les amargues dolors que paſſades hauem, perque de anſioſa temor tremolen los noſtres oſſos, e les entramenes dins noſaltres nos poden aſſegurar? no fon james major miſeria, ni paſſaren los glorioſos ſanƈts Martirs major pena en comparacio de la noſtra, per ço com la mort es comuna a tots, e preſt es paſſada, qui dona fi a tots los mals, perque caualler virtuos ſupplicam a la tua noblea, yo e tota la Religio, quet placia ſtendre la tua generoſa e viƈtorioſa ma ſobre lo noſtre treſor e que prengues de aquell a tota la tua voluntat, encara que no ſia ſuficient premi dels teus ſingulars aƈtes, car la tua molta
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/347
Aparença