les obſequies que un tan virtuos caualler era merexedor. Apres per diſcurs de temps lo Comte ſen torna a la ſua propria terra tot ſol, ab los cabells larchs fins a les ſpatles, e la barba fins a la cinta tota blanca: e veſtit del abit del glorios ſanƈt Franceſch, viuint de almoynes. E ſecretament ſe poſa en una deuota hermita de noſtra Dona ſenyora noſtra, la qual diſtaua molt poch de la ciutat de Varoych. Aqueſta hermita ſtaua en una alta muntanya molt delitoſa de arbres de gran ſpeſſura ab una molt lucida font qui corria. Aqueſt virtuos Comte ſera retrat en aqueſta deſerta habitacio, fent ſolitaria vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de ſos defalliments pogues fer condigna penitencia. E perſeuerant en ſa virtuoſa vida, viuint de almoynes, una volta a la ſetmana ell anaua a la ſua ciutat de Varoych per demanar caritat. E deſconegut per les gents per la gran barba e cabells lonchs que ell portaua, ſolicitaua ſes almoynes e anaua a la virtuoſa Comteſſa muller ſua per demanar li caritat: la qual vehent lo ab humilitat tan profunda demanar li almoyna li feya dar molt mes caritat que a tots los altres pobres. E axi paſſa per algun temps la ſua pobre e miſerable vida.
