ros tornauen e la fama anas per lo mon dient com vos per voſtra virtut hereu açi vengut per donarnos ſocors, e hauieu perduda la nau, e fornida de vitualles molt be la ciutat, e que foſſeu ſtat malcontentat, en ſemblant neceſitat no trobariem qui ſocorrer nos volgues, perque us ſupplich, e us demane de gracia, que prengau lo que volreu del noſtre treſor. Digaume, ſenyor molt reuerent, dix Tirant, qui pot a mi empedir ſi yo vull donar tots mos bens per amor de Deu? e no penſe la ſenyoria voſtra que yo ſia tal que haja anar per lo mon clamantme de la voſtra Religio, car mes ſtime la honor e lo premi de noſtre Senyor que tot lo treſor del mon, e nom tingau per tal que yo volgues dir coſa qui no fos vera: e per ço que la ſenyoria voſtra ſia contenta, e tots los que açi ſon ho puguen veure e fer verdader teſtimoni que ſo content de tot lo que açi he portat, en preſencia de tots poſe les dues mans ſobre lo treſor. E mana als trompetes que feſſen crida com ell ſe tenia per content de la merce del ſenyor Meſtre, e de tota ſa Religio, e daua de bon grat al poble lo forment e la farina e totes les altres coſes que preſes hauien, e que volia que negu no pagas res. Moltes foren les lahors e benediccions que lo poble caſcun dia dauen a Tirant. Com la crida fon feta Tirant ſupplica al Meſtre que anaſſen a dinar: e venint la nit lo Rey, Phelip e Tirant, prengueren comiat del Meſtre, e recollirenſe en les galeres dels venecians ab molt poca gent
