apres anaren a Phelip e ferenli molt gran honor axi com hi eren obligats per eſſer fill de llur natural ſenyor. Phelip los feu inextimable feſta e fon gran alegria entre ells. Apres que les feſtes foren paſſades per la venguda del Rey los embaxadors explicaren llur embaxada, la qual en efecte contenia tres coſes. La primera era que lo rey de França era molt content que Phelip ſon fill fes lo matrimoni ab la infanta Ricomana, filla ſua, ſegons que per lo virtuos Tirant era ſtat concordat: la ſegona era, ſi lo rey de Cicilia tenia fill ell li daria una filla ſua per muller ab cent milia ſcuts: la terça contenia, com ell hagues amprat al Papa, e al Emperador, e a tots los Princeps de la creſtiandat, li volgueſſen valer per mar, com ell tingues deliberat de anar contra infels, e com tots los qui han amprats li han offerta valença, e que de part del rey de França ells lo amprauen, e ſi ſa ſenyoria deliberaua trametreli armada quen fes capita a Phelip e que loy trametes. La reſpoſta del Rey fon que del matrimoni ell era molt content, mas que de les altres coſes ell ſe aturaua a cort. Com los miſſatgers veren que lo Rey hauia atorguat lo matrimoni donaren a Phelip per manament de ſon pare .l. milia ſcuts, per ques poſas en orde de totes les coſes que hauia meſter per dar compliment al matrimoni. E trames lo rey de França per a la nora quatre peçes de brocat molt belles, e tres milia marts gebelins, e un collar de or obrat en Paris, molt bell
