lip: E com, ſenyora, en temps indiſpoſt voleu anar per la ciutat? e ſi torna a ploure tota us banyareu. E Tirant, conexent la malicia de la Infanta, tira per la falda a Phelip que callas. La Infanta veu quaſi lo ſenyal que Tirant li feu, pres molt gran enuig, e mana que li portaſſen les aquanees, e tots trameteren per les beſties. Com foren vengudes, Phelip pres del braç a la Infanta e portala fins al caualcador. E com la Infanta fon a cauall, quaſi volta un poch la ſquena deuers Phelip, mas no reſta que ab la coha del ull lo perdes de viſta: e Phelip dix a Tirant: Sim feyeu portar una altra roba per que no guaſtas aqueſta? O, dix Tirant, e mal profit faça la roba, e no cureu della, com aquexa ſera guaſtada ben haureu una altra. Al menys, dix Phelip, vejau ſi hi hauria dos patges quem portaſſen les faldes per que no toquen en terra. Be podeu eſſer fill de Rey, dix Tirant, que tan auar e tan meſqui ſiau: cuytau preſt que la Infanta vos ſta ſperant. Lauors Phelip ab gran dolor de cor ſen ana, e la Infanta ſtaua continuament atenta al que dehien, mas no podia compendre la ſentencia de les paraules. Axi paſſejaren per la ciutat, prenent molt plaer la Infanta com vehia banyar la roba de aquell miſerable de Phelip, e com ell molt ſouint ſe miraua la roba. La Infanta per pendre mes plaer dix que portaſſen los ſparuers, e exirien un poch de fora e pendrien alguna guatla. No veu ſenyora, dix Phelip, que no fa temps de anar
