ques fa amar a totes gents, e culpa gran es de voſtra ſenyoria com nol teniu al coſtat en un lit ben perfumat de benjohi, algalia, almeſch fi, e a lendema ſi vos men dieu mal yo vull paſſar la pena que la alteſa voſtra volra. Ay Tirant, dix la Infanta, molta alegria ſeria per a mi de aconſeguir perſona tal que fos de mon grat, mas quem valria a mi tenir una ſtatua prop de mi que nom ſabes donar ſino dolor e tribulacio? En aço apleguaren al palau, e trobaren lo Rey en la ſala que ſtaua parlant ab los embaxadors de França: com veu a ſa filla preſ la per la ma e poſa la en rahons hon era anada ne don venia. Lo ſopar fon aparellat, e Phelip ab los embaxadors anaren a lurs poſades prengueren licencia del Rey e de la Infanta. En aquell dia arriba en la ciutat lo Philoſoph per qui la Infanta hauia trames en Calabria, lo qual ella ſtaua ſperant ab molt gran deſig per demanarli tota la condicio de Phelip: aplega de nit en la ciutat fent compte que lo endema hiria a la ſgleſia hon trobaria la Infanta, ana a poſar en un hoſtal, e poſa a roſtir un tros de carn, e vench un rofia ab un conill e dix al Philoſoph que apartas la ſua carn, com ell volia primer roſtir lo ſeu conill e com ell hauria acabat de fer poria roſtir la carn. Amich, dix lo Philoſoph, no ſaps tu be que aqueſtes caſes ſon comunes a totes gents, e qui primer es en temps es primer en dret? No cur de axo, dix lo rofia, vos be veu que yo tinch conill qui es de major ſtima e deu precehir al molto,
