Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/369

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
355
lo Blanch.

hi donaren ab un martell e romperenlo per mig e trobaren hi un cuch. Tots los qui alli eren ſtigueren molt admirats de la gran ſubtilea e ſaber del Philoſoph: pero lo lapidari reſta molt empeguit, e la ſua anima no ſtaua prou repoſada ne ſegura de mort. Senyor, compliume de juſticia, dix lo Philoſoph. Lo Rey li torna de continent los diners e li dona lo balaix, e feu venir los miniſtres de la juſticia per executar lo lapidari. Ara, dix lo Philoſoph, puix he mort un mal home yo vull perdonar a aqueſt, qui es bo, la ſua mort: e ab voluntat del Rey ell lo deliura, e dona al Rey les peces del balaix. Com lo Rey les tingue mana quel tornaſſen a la preſo, e demana quant pa li dauen. Lo majordom reſpos que .vvij. onces. Dix lo Rey, daulin altres .viij. que ſien .xvj. Com lo tornauen a la preſo per lo cami dix als quil portauen: Digau al Rey que certament ell no es fill de aquell magnanim e glorios rey Rubert, qui fon lo mes animos e liberal princep del mon, ell moſtra be que no es exit dell, ſegons les ſues obres, que ans es be fill de un forner, e com ho volra ſaber per manifeſta experiencia yo loy fare veure: e poſſeheix lo regne com a Rey tira, ab poca juſticia, com al duch de Mecina pertany lo regne e la corona de Cicilia, car bort no pot ni deu eſſer admes a ſenyorejar regne negu, com digua la ſacra Scriptura que tot arbre bort deu eſſer tallat e mes al foch. Com los alguatzirs hoiren dir ſemblants paraules al Philoſoph preſ-