rellar per aquella nit viandes e tot lo que meſter hauien. La Comteſſa com a dona de gran prudencia penſa com poria reſtaurar la ſua ciutat que nos perdes tan preſt: e com veu lo Rey dix li ſemblants paraules: Virtuos ſenyor, en gran afliccio veig poſada la ſenyoria voſtra, e a tots quants en aqueſta illa ſom. Empero, ſenyor, ſi voſtra alteſa volra aturar en aqueſta voſtra ciutat e mia, la trobareu abundoſa de viures e de totes coſes neceſſaries per a la guerra: car mon ſenyor e marit en Guillem de Varoych, qui era comte de aqueſta terra, forni eſta ciutat e lo caſtell axi de armes com de bombardes, baleſtes, e colobrines, e ſpingardes, e molta altra artellaria. E la diuina bondat per ſa clemencia quins ha dats quatre anys ſeguents molt gran abundancia dels fruyts de la terra, per que la ſenyoria voſtra pot aci ſegurament ſtar. Reſpos lo Rey: Comteſſa, a mi par que vos me donau bon conſell, puix la ciutat es tan forta e ben prouehida de totes coſes neceſſaries a la guerra: e tota hora que yo men vulla anar ho pore ben fer. Si, ſanƈta Maria, ſenyor, dix la Comteſſa: poſat cas que los moros foſſen molts mes que no ſon, per força han de venir per lo pla, que per laltra part no poden per lo gran riu quey es qui fir a les muntanyes de Gales. Molt ſo content, dix lo Rey, de reſtar açi, e us prech, Comteſſa, que vos doneu orde que la mia hoſt ab ſos dines ſia ben prouehida de les coſes neceſſaries. De continent la virtuoſa Comteſſa ſe parti del Rey ab
