Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/386

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
372
Tirant

qui foren conexedors e merexedors de tota honor e gentilea, e auorridors de tot engan, falſia e maldat: e ſi per art de caualleria la coſa era ben jutjada, la honor e la gloria de aqueſt mon a qui deu eſſer atribuida ſino a mi? car Tirant per eſſer couart e home poch ſforçat en batalles, per be que la proſpera fortuna li ſia ſtada fauorable e li haja ajudat en moltes coſes, no reſta que lo premi de aqueſt aƈte no degua eſſer dat a altri ſino a mi, ab totes les forces e honors de caualleria ques merexen com al mes benauenturat de tots: e yo, que ſtich deſcalç, james calçare çabates en los meus peus fins a tant que per la majeſtat del ſenyor Rey, e per los nobles cauallers, ſia determenat aqueſt fet, car a tots es notori e manifeſt que apres que tota la gent fon recollida reſtam Tirant e yo ſols a la vora de la mar, dell a mi paſſaren moltes rahons qui ſeria aquell qui primer ſe recolliria, ell tenint vot fet e yo no, volgui veure los majors perills que en les armes poden eſſer ab la gran multitut de moros quey hauia, e vehent ell yo no volerme recollir, fon ell content de poſar primer lo peu en la eſcala ans de mi: donchs Senyor, ſia de voſtra merce de ajuſtar voſtre ſacre conſell, e ſens afeccio la majeſtat voſtra done la honor a aquell a qui pertany, com de dret e de juſticia a mi pertangua: e ſi voſtra alteſa aço jutjar no volra, dich, en preſencia de tots, yo eſſer millor caualler que Tirant, e de combatrel de la mia perſona a la ſua a tota ultrança. Lo Rey li