Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/389

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
375
lo Blanch.

pos en la tua ma, que prengues de mi aquella venjança que a tu plaura, car poſat cars que tu ara nom vulles admetre mos prechs ni ma demanda, james en dies de ma vida tirare ſpaſa contra tu, car la venjança que vols hauer de mi açi la tens preſent, e agenollat als teus peus, axi com ſtich, la pots pendre, puix gracioſament lat do, e yo la rebre ab molta paciencia. Lo caualler com veu dir a Tirant paraules de tanta humilitat e ſubmiſſio li perdona, e fon content de eſſer ſon amich, e apres foren tan grans amichs, que james de llur vida ſe partiren fins que la mort los separa. Com lo Rey hague preſa la ciutat de Tuniç e barrejada, Ricart no volgue anar en la nau del Rey ſino en la galera de Tirant. Com lo Rey e los cauallers ſaberen lo fet com era paſſat, donaren molta lahor als dos, perque caſcu hauia uſat de molta gentilea. Partint lo rey de França de la ciutat de Tuniç, tiraren la volta de Cicilia per veure ſa nora, e deſembarcaren en Palerm. Com lo rey de Cicilia ſabe de la llur venguda, feu aparellar molt gran feſta al rey de França: lo rey de Cicilia entra en la nau del rey de França, e com ſe veren fon molta alegria entre ells, ixqueren en terra, e la nora fon a la vora de la mar e aqui ſe feren molt gran feſta sogre e nora. E lo rey de França li dona de grans donatius, e tot lo dia la portaua per la ma que no las dexaua partir, e tans dies com atura alli lo rey de França, caſcun dia ans que la Infanta fos leuada li tra-