anas ab ell per veure la Reyna ſa mare, e Tirant ana ab ells: e de alli paſſa en Bretanya en companyia de ſon natural ſenyor per veure ſon pare e ſa mare, e los parents. E apres alguns dies que lo rey de França hague dat compliment en lo matrimoni de ſa filla ab lo princep de Cicilia, volgue que Phelip tornas a ſa muller, lo qual hague noua com laltre fill del rey de Cicilia ſera fet frare, e hauia renunciat al mon: e Phelip ſupplica a ſon pare, lo rey de França, que volgues trametre per Tirant perque li fes companyia fins que fos en Cicilia. Lo Rey ſcriui letres al duch de Bretanya, e a Tirant volgues anar per amor ſua ab Phelip en Cicilia, e al Duch quel ne preguas molt. Tirant, vehent les preguaries dels dos tan grans ſenyors, li fon forçat de obeir los llurs manaments, e parti de Bretanya, e vingue a la cort del Rey, e lo Rey e la Reyna lo preguaren molt que volgues anar ab Phelip, e ell molt gracioſament los ho atorgua. Partiren de la cort Phelip e Tirant e anaren a Macella, hon trobaren les galeres que ſtauen molt en orde de tot lo que meſter hauien. Phelip e Tirant ſe recolliren, e hagueren lo temps tan proſper que en breus dies foren en Cicilia. Lo Rey e Reyna e la Infanta hagueren gran conſolacio de la llur venguda, hon foren molt ben feſtejats.
