Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
49
lo Blanch.


CAPITOL XVII.
Com lo rey de Anglaterra, ab voluntat de tots ſos Barons e cauallers, renuncia lo regne, la corona e lo ceptre al hermita, que fes la batalla e entras en camp clos ab lo rey de la Gran Canaria.


A

Xi acoſtuma a falagar la iniqua fortuna, quant del tot vol deſtroyr al qui enguana, que de la ſua aduerſitat alguna part no moſtra, perque aquell a qui proſpera contra ella nos arme. O gran infortuni quels molts proſperats en la mes alta fortuna acompanya, que no tenint ſperiencia de aduerſitat alguna, los pochs dans majors ſtimen, e los grans ſoſtenir no poden. E per ço Duchs, Comtes e Marqueſos, e tots los altres ſubdits, fideliſſims meus, vull manifeſtar que puix a la diuina Prouidencia es ſtat plaſent que m' ha priuat de la força e corporal ſanitat: e tots voſaltres me dieu e afermau, yo no eſſer ſufficient per entrar en camp clos, volent enſeguir a la molta amor e bona voluntat de tots voſaltres, yo done mon loch, lo ceptre e la corona real, e deſpull me de tota ma ſenyoria, e done la de bon grat, no conſtret, ni forçat, ni ab paƈtes ni conuinences, al meu amat pare hermita, qui aci pre-

4