ſtan penjades dins lo voſtre retret, qui ſon cubertes de un domas blanch e vert, ab un leo dor coronat, e ab aquelles ſe yo be que ell entraua en les molt cruels batalles. E ſi vos, ſenyora Comteſſa, enuig noy prenieu que yo entras dins lo retret, a mon parer yo les trobaria. Ay triſta, dix la Comteſſa: par que tota voſtra vida ſiau criat en eſta caſa. Be pora entrar la ſenyoria voſtra, e mire e prengua tot lo que millor li paregua. Vent lo Rey la ſua bona volentat, loy regracia. E entraren tots dins lo retret, e veren les alli penjades. Lo Rey les ſe feu dar, e feu les adobar de tot lo que neceſſari era. La batalla fon concertada per a lendema: e en la nit lo Rey ſen ana a la ſgleſia major, e alli ſtigue tota la nit agenollat dauant laltar de la ſacratiſſima Mare de Deu ſenyora noſtra, ab totes ſes armes qui ſtauen ſobre laltar. Com fon dia clar hoy miſſa ab gran deuocio: acabada la miſſa ſe feu armar dins la ſgleſia, e menjar duna perdiu per ço que natura ſe ſforças un poch. Apres iſque al camp. E totes les dones e donzelles iſqueren de la ciutat deſcalces, les donzelles en cabells fent profeſſo, ſupplicant a la Diuina Mageſtat e a la ſacratiſſima Mare de Deu Jeſus, que donas viƈtoria al lur Rey contra lo Rey moro. Com lo Rey hermita fonch dins lo camp, vench lo Rey moro ab tot ſon poder de peu e de cauall, e entra en lo camp ab animo de virtuos caualler. E tots los moros pujaren alt en un toçal per mirar la batalla: e
