hermita li tira un gran colp que li talla lo bras. E mes li leſpaſa tota dins lo coſtat, e fon forçat al Rey moro que caygues en terra: e tan preſtament com pogue lo Rey hermita li tailla la teſta, pres la lança e mes la teſta en la punta, e ab aquella viƈtoria lo Rey ſen torna dins la ciutat. Penſau ab quanta alegria ſtauen los creſtians, dones e donzelles penſant com eren ja fora de captiuitat. Com lo Rey fon dins la ciutat, feren venir los metges e curaren les nafres del Rey. Lo dia ſeguent, de mati, lo Rey tingue ſon conſell en la cambra hon jahia, e fon deliberat que trameteſſen dos cauallers per embaxadors als moros, dient los que volgueſſen obſeruar les conuinenſes per ells promeſes e jurades per tots ells, e ſen podien anar ſaluament e ſegura ab tots lurs nauilis, robes, joyes en ſes propries terres, ſens que per nengu del regne nols ſeria fet mal ne dan. Com los embaxadors foren elets trameteren un trompeta per ſalconduyt. Los moros foren contents de dar lo ſalconduyt tant baſtant com lo volgueren. Los embaxadors partiren: com foren junts ab los moros e eſplicaren lur embaxada, feren los ben apoſentar, e preguaren los que ſperaſſen la reſpoſta. E aço digueren per fer los una gran maldat: car tornaren en major malicia per la molta dolor que tenien de la mort del lur Rey. Entre ells fonch molt gran alteracio a qui farien rey. Los uns volien quen fos Cale ben Cale. Los altres volien quen fos Aduqueperech, coſin ger-
